La foto del diumenge
Els inicis d'any són bons moments per plantejar-se nous reptes.
Fa temps, vaig llegir en un web especialitzat en fotografia alguns articles sobre projectes fotogràfics personals. Arran d'aquells suggeriments, vaig tirar endavant la idea de realitzar una foto cada dia durant l'any 2010 i publicar-la en un bloc.
Enguany m'he proposat un projecte similar però amb una fotografia setmanal, obtinguda i processada sempre des del telèfon mòbil, que aniré publicant a La foto del diumenge.
Espero que sigui del vostre interès.
La nevada del 62
La nit de Nadal de l'any 1962, ara fa cinquanta anys, va caure la nevada més important del segle XX a una àmplia zona de Catalunya on la neu és poc habitual.
La confluència d'unes condicions meteorològiques -que trobareu mot ben explicades a la nota que ha elaborat el Servei Meteorològic de Catalunya- va propiciar la intensitat de la precipitació, que va fer acumular gruixos d'uns 60 o 70 cm a Santpedor, tal com s'aprecia a la foto (arxiu de la família Illa-Antich).
Un Nadal ben blanc el d'aquell any, justament tres mesos després dels terribles aiguats del Vallès, tal com constatava l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre.
Nadal de llums i estelades
Enguany, als balcons de moltes cases conviurà la il·luminació nadalenca amb la senyera o l'estelada, que es va instal·lar a la barana per l'11 de setembre i no vol ser retirada fins que hi hagi evidències que el país fa passos decidits cap a la soberania pròpia (o fins que aquesta estigui ben aconseguida).
Hi ha el perill que les inclemències del temps descoloreixin les banderes, com també hi és que el xàfec d'intoxicació informativa, d'atacs indiscriminats, d'amenaces, de prepotència... ens arribi a desanimar.
En poc més de tres mesos n'hem sentides de tots colors i procedents de totes les ideologies. S'han dit -i es diran- autèntiques barbaritats. L'exalcalde socialista de La Corunya (Francisco Vázquez) no tenia cap pudor a equiparar l'estrella groga que els nazis posaven als jueus amb els suposats càstigs als nens que parlen en castellà als patis de les nostres escoles. No és tan sols ignorància. És una manifesta voluntat d'intoxicar i d'anar sembrant crispació. Unes declaracions com aquestes són intolerables, primer per falses i segon per utilitzar a la lleugera el drama més gran que ha viscut Europa en el darrer segle. Si fer apologia del nazisme està perseguit per la justícia, parlar en els termes en què ho va fer aquest individu hauria d'estar igualment castigat.
Vindran més provocacions i amenaces. Ens voldran dividir i utilitzaran qualsevol pretext per seguir deformant la realitat. Ja ho van començar a fer ben bé després de les eleccions. Només els convenia destacar la davallada de CiU però no volien fer la suma i topar-se amb una realitat que els rosega: 87 diputats de formacions que s'havien manifestat a favor del dret del poble català a decidir el seu futur. Aquest ha de ser un dels nostres punts forts, però cal que els diputats electes actuïn amb més responsabilitat que mai per donar resposta a la demanda que els va fer el país.
Ens provaran d'imposar lleis inassumibles, per anticatalanes però també per retrògrades i socialment injustes, com vol fer el ministre Wert. I ens haurem de plantar i dir que, per aquí, no hi passem.
Voldran fer-nos por amb l'ofec econòmic, amb una més que dubtosa sortida de la Unió Europea, amb el boicot als nostres productes... però la realitat ja es veurà quina és al moment oportú. No cal avançar esdeveniments.
Haurem de mostrar tenacitat i fermesa per no defallir, si pot ser, mantenint la calma, tal com ens diu el cartell recuperat aquests dies (Keep Calm and Speak Catalan). I mentrestant, l'estrella de la nostra llibertat estarà un dies acompanyada pels estels lluminosos de Nadal.
Un llibre sobre l'Alternativa
El 28 de setembre, dins dels actes de la Fira de Sant Miquel de 2012, s'ha fet la presentació del llibre "L'Alternativa Municipal de Progrés de Santpedor. Una altra manera de fer política (1987-1999)", de Carme Botifoll.
L'obra recull el testimoni dels dotze anys de presència de l'AMP a l'Ajuntament de Santpedor, vuit dels quals a l'oposició i quatre formant part de l'equip de govern, i analitza les causes que van motivar la formació del grup i també les que en van propiciar la desaparició.
L'obra de govern de l'Alternativa és avui visible encara en molts aspectes de la vida local, des d'equipaments públics impulsats decididament des de les regidories de l'AMP (l'edifici de l'Ajuntament actual o l'institut, per exemple) fins a la revitalització de festes que havien caigut en la marginalitat (la Fira de Sant Miquel).
Però segurament que un dels principals mèrits de l'AMP va ser deixar una empremta -més immaterial que les obres esmentades però no per això menys significativa- en la cultura política municipal. El tarannà del grup, expressat a través de la tasca dels seus regidors i regidores, no sempre va ser entès. Alguns, per interès, van dedicar molts esforços a tergiversar el guany que suposava per al poble la manera de treballar de la gent de l'Alternativa. D'altres, per oportunisme, van saber capitalitzar la feina del grup i presentar-la com a pròpia.
Sigui com vulgui, crec que és important que avui, vint-i-cinc anys després que els primers regidors de l'AMP entressin a l'Ajuntament, s'hagi pogut compilar la història del grup amb rigor, gràcies al romanent que havia quedat quan l'Alternativa va cessar la seva activitat. És d'agrair que l'Ajuntament actual hagi volgut publicar l'obra dins la col·lecció de monografies locals "Santpedor a l'abast" (per cert, creada per la regidoria de Cultura quan aquesta era a mans de l'Alternativa), com a reconeixement de la tasca d'un grup que va marcar una època en la vida municipal a les acaballes del segle XX. I cal agrair també el treball seriós i ben documentat que ha fet l'autora.
Es podria pensar que amb aquest llibre es tanca definitivament una etapa. És possible que sigui així, ja que quan s'escriu sobre alguna cosa en passat és que ja està tancada, acabada. No obstant això, em va agradar sentir que l'alcaldessa es proclamava hereva de la manera de fer de l'AMP en la seva intervenció a l'acte. Em satisfà veure que alguna cosa va quedar d'un estil d'entendre la política municipal com a servei a la col·lectivitat.
Que per molts anys es pugui mantenir l'esperit de l'Alternativa!
Aiguamoll de la Bòbila
L'Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural ric en fauna i vegetació pròpies de les zones humides.
Per saber tot el que passa a l'Aiguamoll, especialment les observacions d'aus: web de l'Aiguamoll de la Bòbila.
Explicació de les actuacions de restauració al web de Medi Ambient.
Itinerari ornitoliterari, amb poemes de Celdoni Fonoll, alguns dels quals fets expressament per a l'Aiguamoll de la Bòbila.
Poema

En aquesta combinació de punts hi ha amagada la primera estrofa d'un poema de Joan Salvat-Papasseit.
Per llegir-la necessitareu un telèfon intel·ligent i una aplicació capaç de desxifrar codis QR.
Us recomano QuickMark, que està disponible per a diferents sistemes operatius.
Avantpassats

Aquesta és una de les fotografies més antigues que tinc dels meus avantpassats i per això li tinc un apreci especial.
La senyora del mig és la meva rebesàvia i està envoltada dels seus fills entre els quals, lògicament, el meu besavi.
No sé l'any en què es va fer, però sí on: a Fals, d'on era el rebesavi.
Poc es podien imaginar que un dia aquesta imatge es podria veure des de tot el món!


