Façana polèmica
Amb l'arribada del 2012, Santpedor estrena un nou auditori, ubicat a l'antiga església del convent de Sant Francesc. De fet, des de fa molts anys, aquesta església era l'única edificació que restava dempeus del convent franciscà que va estar actiu entre 1692 i 1835.
El conjunt, de propietat municipal i que es trobava en estat ruïnós, va ser parcialment enderrocat per construir, al seu lloc, l'institut d'Auro.
Tinc la impressió que Santpedor mai va estimar gaire el convent. Havia fet d'escorxador, d'escola pública, de magatzem municipal... però mai se'l va tractar com a edifici històric. La sentència de mort li va arribar l'any 1979 quan, després d'una solemne pedregada que va trinxar moltes teulades, l'ajuntament va autoritzar que es traguessin les teules del convent -que havien resistit les inclemències meteorològiques- per reparar altres edificis. La degradació del conjunt es va fer imparable i no va ser fins al cap d'una dècada que va sorgir un moviment ciutadà ("Amics del Convent") que va qüestionar la dissort a què semblava fatalment destinat el convent.
Gràcies a les accions de sensibilització d'aquell grup es va aconseguir, almenys, que no fos arrasat del tot, tal com alguns pretenien, cosa que al seu moment va generar la corresponent controvèrsia.
Sembla, però, que per molts anys que passin, la polèmica continua associada al convent. Afortunadament, ara es tracta d'una polèmica estètica, ja que majoritàriament es celebra que el municipi disposi d'un nou equipament del qual estava mancat.
L'aspecte exterior de l'edifici no agrada a molta gent, i jo em compto entre els descontents.
És freqüent que, quan es fa una intervenció en un edifici antic, hi hagi una clara distinció entre els elements originals i aquells que s'hi afegeixen de nou. Això es busca sovint amb el contrast de materials, formes, estructures... De vegades s'aconsegueixen resultats molt interessants i d'altres es fan nyaps.
L'expressió de la creativitat segurament que és inseparable de la cerca de notorietat per part dels arquitectes. Llàstima que, de vegades, sembla que per cridar l'atenció es fan actuacions que volen ser tan trencadores que acaben essent lletges (evidentment que això és discutible), cares i complicades de mantenir (almenys netes!).
Fa poques setmanes he tingut ocasió de visitar la població francesa de Sarlat, amb un nucli històric impressionant. A la principal plaça de la ciutat, una antiga església va ser rehabilitada i reconvertida en mercat l'any 2001. El toc modern de la intervenció es pot apreciar en alguns elements tant de l'interior com de l'exterior, d'entre els quals destaca especialment la immensa porta, alta com tota la nau principal (a la foto de l'esquerra).
Sòbria, elegant, funcional i sense estridències. Evidentment que no passa desapercebuda, però ni desentona en el conjunt ni hi ha cap indici que pugui fer sospitar que s'assembla a res del que hi havia originàriament.
Pel meu gust, aquest és un bon exemple de la integració d'un element nou en una estructura antiga.
Ah, per cert, no penseu que el responsable d'aquesta porta no és una persona atrevida: l'obra és de Jean Nouvel (l'autor de la torre Agbar, entre altres edificacions espectaculars).
En favor de la intervenció al Convent he de dir que trobo que l'interior de l'auditori és molt reeixit: un espai funcional, auster (com sempre havia estat), ben il·luminat i amb detalls innovadors que no pertorben el conjunt.
Celebro que el poble hagi recuperat el que quedava del Convent i que, a més, ho hagi fet en forma d'un equipament públic, que estic segur que ajudarà a fer realitat algunes iniciatives culturals que sovint no arrencaven per la falta d'un espai adequat.