Menu

Més de mil anys

El nom de Santpedor

L'emplaçament actual de la població era conegut antigament pel lloc d'Or. L'establiment d'una església dedicada a Sant Pere en aquest indret donà origen al nom de Sant Pere d'Or, del qual en prové la contracció Santpedor.
El nom de la vila no ha estat sempre el mateix: durant la guerra civil (1936-39), el municipi es deia Graner de Bages. Igualment, la forma d'escriure el topònim evolucionà amb el temps fins que a l'any 1980 s'establí la denominació oficial tal com la coneixem ara.

Primers testimonis

tombaNo es coneix amb exactitud quan comença l'ocupació humana del lloc on hi ha ara el municipi de Santpedor. Les troballes arqueològiques que s'han fet pels voltants de la vila donen fe de l'ocupació humana de la zona almenys des de l'Edat del Bronze (ceràmiques trobades en un fons de cabana al Serrat). Hi ha restes, també, de l'Edat del Ferro (fragments de ceràmica trobats a prop de l'ermita de Sant Francesc), de l'època ibèrica i pre-romana (jaciments de la Costa de la Vila i de Cal Ramon) i tres necròpolis de l'Alta Edat Mitjana (al Serrat Rodó, al Serrat dels Morts i  al costat de l'església parroquial).
La primera documentació escrita que fa esment del lloc d'Or data de l'any 937. El 958 es parla d'un Castell d'Or i l'església parroquial està documentada des del 996.

 

Esplendor medieval

finestral3Entre els segles XI i XIII, Santpedor experimenta un creixement progressiu, que culmina durant la primera meitat del segle XIV. D'aquest període en resten valuosos testimonis arquitectònics.
La pesta negra castigà durament la població l'any 1348.
Santpedor fou vila reial, és a dir, que no depenia de cap senyor feudal, sinó directament de la corona.
El rei Pere III vengué la vila a un noble anomenat Francesc de Perellós i els santpedorencs aconseguiren reunir 5.000 florins d'or per recuperar els drets sobre el municipi i retornar-lo a la protecció reial. Aquest esforç fou premiat pel rei Martí l'Humà l'any 1400 atorgant a Santpedor el títol de "carrer de Barcelona".

Economia preindustrial

Entre els segles XVI i XVIII, l'agricultura era la principal activitat econòmica del poble. No obstant això, es desenvoluparen algunes activitats manufactureres que tingueren certa significació en l'economia local.
Unes d'aquestes activitats foren la dels paraires (filadors, cardadors i teixidors de llana) i la producció d'aiguardent, que s'exportava a altres comarques.


Estancament

barracaEl segle XIX començà amb la Guerra del Francès (1808-1814) en la qual Santpedor participà activament (la memòria popular feu llegenda de la intervenció del jove Isidre Llussà en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808).
Hi hagué una forta regressió econòmica com a conseqüència de la competència de les noves insdústries que creixien al voltant dels rius, ja que a Santpedor encara es teixia a mà.
Les tres Guerres Carlines i la plaga de fil·loxera que assolà les vinyes tancaren un segle no gaire afortunat per al poble.


La represa i la Guerra Civil

L'arribada del ferrocarril (1884), la creació de la Cooperativa Agrícola (1905), l'arribada de l'electricitat (1911) i la portada de l'aigua (1932) obriren noves perspectives de recuperació, que s'estroncaren amb la Guerra Civil (1936-1939).
L'economia es ressentí profundament d'aquesta confrontació, però la tragèdia humana encara fou més gran: odis i venjances s'allargaren fins molts anys després d'acabada la guerra.

Postguerra i recuperació

clarassoLa dictadura franquista comportà un estancament en molts àmbits.
El tèxtil fou pràcticament l'única indústria fins gairebé l'any 1960. La crisi d'aquest sector impulsà el sorgiment d'altres activitats.
A Santpedor -igual que a moltes poblacions catalanes- arribaren nombroses famílies procedents d'altres comunitats de l'estat, atretes per les possibilitats de feina.
El poble va créixer sense gaire planificació, amb un notable desgavell urbanístic, fruit de l'especulació.


Els darrers anys

El retorn de les llibertats marcà l'inici d'un període d'intensa vitalitat associativa i cultural que, amb el pas dels anys, ha tingut oscil·lacions.
El creixement de la població (dels 3.158 habitants de l'any 1975 hem passat a 7.384 el 2014) és un dels fets més destacables d'aquest darrer període.

×