Montenegro
Data de la visita: Juliol-Agost 2024
Montenegro és un país petit i muntanyós de la península balcànica, banyat pel mar Adriàtic.
És independent des de l’any 2006, quan es va separar de Sèrbia després d’un referèndum amb un resultat molt ajustat.
Candidat a formar part de la Unió Europea, ha adoptat l’euro com a moneda oficial.
L’activitat turística comença a ser important, especialment a la costa, on ja s’experimenta una certa massificació a ple estiu.
El país amaga algunes joies, en forma de petites ciutats encantadores i paisatges sorprenents, alguns dels quals han estat qualificats per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Però fins i tot sense aquest reconeixement hi ha llocs d’una gran bellesa i molt interessants tant des del punt de vista natural com cultural.
Àlbum de fotos
ELS MEUS
TOP 3
DE MONTENEGRO
Parc Nacional Durmitor
Amb una altitud que va dels 450 fins als 2.500 metres sobre el nivell del mar, el parc acull una gran diversitat d’ecosistemes i hàbitats: rius amb gorges imponents, llacs d’origen glacial, boscos, prats, formacions rocoses… Pel seu interès paisatgístic, geològic i biològic, el parc està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1980.
El nucli de població més gran i amb més serveis de la zona és Žabljak, una bona opció per establir la base des d’on anar a conèixer el parc, ja que disposa de molts allotjaments, restaurants i supermercats. També és un centre d’esports d’hivern.
Una de les excursions a peu més populars des de Žabljak és el Llac Negre (Crno Jezero). S’hi arriba per una pista asfaltada i, un cop allà, val la pena fer la volta al llac per un camí que transita entre boscos. Des d’allà hi ha la possibilitat de fer caminades més llargues i amb bastant més desnivell.
Per fer-se una idea de l’extensió i la diversitat del parc, és molt recomanable fer l’anomenada Durmitor Ring, una ruta d’uns 80 km, majoritàriament per carretera de muntanya (molt estreta, gens adequada per a autocaravanes i furgonetes grans, però en bon estat). És interessant de dedicar-hi tot un dia, per poder fer la ruta amb tranquil·litat, parant a contemplar els paisatges imponents i/o a fer una caminada. Cal tenir en compte que en tot el trajecte no hi ha cap benzinera i molt pocs llocs on comprar menjar i begudes, per tant, convé anar-hi amb el dipòsit del cotxe ple i és aconsellable portar provisions de menjar i beguda (segur que trobareu un lloc espectacular per fer pícnic). I una darrera recomanació: és preferible fer la ruta en sentit contrari a les agulles del rellotge.
A uns 11 km de Žabljak hi ha dos llacs molt bonics (Vražje jezero i Riblje jezero), en una zona de prats, sense vegetació arbòria. Uns metres més amunt del segon llac, a l’altre cantó de la carretera, hi ha una necròpolis medieval (Grčko groblje), amb uns grans blocs de pedra esculpits, que forma part d’una sèrie de cementiris (Stećci) d’una regió que abasta zones de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i Sèrbia, catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
El riu Tara, que transcorre pel parc, té uns 80 km de gorges impressionants, les més profundes d’Europa, declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco el 1976. Al riu s’hi fan activitats d’aventura (sobretot ràfting). Per copsar la magnitud de la gorja es pot anar al pont Đurđevića, aparcar en un dels seus extrems i travessar-lo a peu (amb compte perquè la vorera és molt estreta i no paren de passar cotxes).
Parc Nacional Llac Skadar
Compartit entre Montenegro i Albània, el llac Skadar és l’extensió d’aigua dolça més gran de la península balcànica. És un llac d’origen càrstic, amb una sensible variació estacional del nivell de l’aigua i de l’extensió. Va ser declarat parc nacional el 1983 pel seu valor paisatgístic i l’enorme biodiversitat que conté, incloses diverses espècies endèmiques de peixos, mol·luscs i crustacis. No obstant això, els ocells són un dels principals atractius del parc. El pelicà cresp (Pelecanus crispus) és l’espècie més emblemàtica de les gairebé 270 que poblen el llac. A diferència de moltes altres zones humides, no hi ha observatoris ni aguaits a la riba. En conseqüència, per veure bé els ocells cal agafar una barca.
El principal nucli de població és Virpazar, on tenen la base les nombroses empreses que ofereixen activitats al llac (excursions en barca, bàsicament). Per poc que us agradin els ocells, és molt recomanable una excursió a primera hora del matí, quan encara circulen poques barques i la temperatura és més agradable. Vam anar-hi amb l’empresa Kingfisher, que ofereix l’excursió en format de petit grup (moltes altres la fan només com a tour privat, a un preu força més elevat). Vam fer la reserva anticipada i tot va anar molt bé. De fet, vam repetir amb la mateixa empresa per fer una excursió al monestir de Kom, en el transcurs de la qual ens vam poder banyar al llac.
Altres poblacions interessants són Rijeka Crnojevića i Karuč, un petit poble de pescadors. També és molt recomanable anar fins al mirador de Pavlova Strana per tenir una vista impressionant del nord del llac. La carretera que transcorre per tots aquests llocs és estreta i plena de revolts, però la compensen les esplèndides panoràmiques que es contemplen en el trajecte.
Kotor i el seu "fiord"
Tot i que en realitat és una ria, aquesta massa d’aigua que s’endinsa quasi 30 km entre muntanyes, recorda tant els fiords noruecs que d’aquí ve aquesta denominació inexacta. La veritat és que les grans elevacions rocoses que l’envolten creen un paisatge espectacular, únic.
La petita ciutat de Kotor, situada al fons de la badia, és la cirereta del pastís. Per mi, la més bonica de Montenegro. No és en va que des de l’any 1979 està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Tot i la pressió turística, la ciutat conserva un encant especial que es pot assaborir passejant pels seus carrerons i placetes. Destaquen les seves muralles: protegeixen tan bé el nucli històric que, passant per fora, és difícil d’imaginar el ric patrimoni que amaguen. A Kotor només cal caminar i deixar-se sorprendre per la bellesa dels seus racons, pels absis de les petites esglésies amb les quals et topes a la cantonada més inesperada, per la singular catedral romànica, per les cases senyorials, pel color de les pedres, per la munió de gats que poblen la ciutat…
La millor manera de copsar la magnitud del “fiord” és enfilar-se per la carretera que puja cap al Parc Nacional de Lovćen. Després d’un tram inacabable de revolts -conegut pel “serpentí” de Kotor-, hi ha miradors fantàstics des d’on contemplar la bellesa de la zona.
A banda de Kotor, al golf hi ha altres poblacions interessants. Cal destacar sobretot Perast, amb el seu aire barroc, i dues petites illes: Sveti Đorđe i Gospa od Škrpjela. Aquesta darrera és artificial, segons la llegenda, creada a base de roques dipositades al mar. És visitable -i molt recomanable de fer-ho- ja que permet gaudir d’una perspectiva diferent de la badia.
Quatre racons de Kotor
ALTRES LLOCS D'INTERÈS
Budva
Budva és un referent del turisme de platja i de la vida nocturna a Montenegro. El creixement desordenat de l’eixample contrasta amb l’encant del nucli antic, d’aire venecià, format per un entramat de carrerons i placetes empedrats, protegits per una muralla imponent.
En pocs metres es troben les quatre esglésies de la ciutat antiga, una de les quals s’ha reconvertit en sala d’exposicions mentre que les altres mantenen el culte (dues d’ortodoxes i una de catòlica). Val la pena de fer-hi una visita, si teniu la sort de trobar-les obertes.
La Ciutadella no té gaire interès però, com que és el punt més elevat del nucli antic, permet una visió de conjunt.
A les carreteres que porten a Budva, en temporada alta, s’hi solen fer uns embussos considerables.
Llac Biograd
El llac Biograd forma part del parc nacional Biogradska gora. Està envoltat de bosc, sobretot fageda, i està considerat com a reserva biològica, ja que es tracta d’un bosc primigeni -és a dir, molt poc o gens alterat per l’acció humana- on creixen arbres centenaris.
També és molt destacable la vegetació de la zona per on arriba la principal aportació d’aigua al llac, amb espècies que recorden una selva tropical.
Hi ha un camí que voreja el llac. Sense cap mena de dubte, aquesta caminada d’uns 4 km és la millor manera de copsar l’esplendor natural del lloc. És recomanable anar-hi d’hora ja que, a l’estiu, sol estar força concorregut.
El llac també és punt de partida de moltes excursions per la zona.
Cetinje
La ciutat de Cetinje, antiga capital de Montenegro, conserva molts vestigis del seu passat noble: edificis històrics, parcs, museus…
És particularment interessant el seu monestir ortodox, fundat al segle XV i destruït i reconstruït en diverses ocasions. L’entrada és gratuïta i no està permès de fer fotos a l’interior del recinte.
A la ciutat també hi ha els principals museus del país (Museu Nacional de Montenegro, Palau Billiard, Museu del Rei Nicolau…).
Actualment, Cetinje és una ciutat tranquil·la, de poc més de 12.000 habitants, amb un centre agradable de passejar, tant per les principals avingudes (reservades preferentment als vianants) com pels parcs. També hi ha força oferta pel que fa a restaurants i bars. I no pateix la pressió turística d’altres zones.
Lipa Cave
A 5 km de Cetinje es troba Lipa Cave, una cova impressionant d’origen càrstic. Està oberta al públic des de l’any 2015, tot i que és coneguda des de segles enrere.
S’hi fan visites guiades únicament, amb un nombre limitat de persones a cada torn (consulteu el web per saber els horaris). L’entrada costa 14,90 € (preu 2024) i no es pot comprar a l’avançada, per la qual cosa és aconsellable arribar-hi amb temps.
De la zona on hi ha l’aparcament, les taquilles i una cafeteria fins a l’entrada de la cova (i el trajecte a la inversa, també) s’hi va en un trenet. Les visites es fan en anglès i duren uns 60 minuts.
Important: a dins de la cova hi fa fred (uns 10 graus), fins i tot a l’estiu. Convé portar roba per abrigar-se una mica.
Parc Nacional Lovćen
El relleu càrstic d’aquest a zona es caracteritza per una successió de turons en els quals s’alterna la roca i la coberta vegetal. La riquesa de fauna i flora, amb algunes espècies endèmiques, és notable.
Al cim de la segona munyanya més alta del parc, Jezerski Vrh (1.657 m), hi ha un mausoleu dedicat a Petar II Petrović-Njegoš, un príncep-bisbe, filòsof i autor literari, al qual s’atribueix la creació de la consciència nacional montenegrina. El mausoleu, sobre el qual hi ha diversitat d’opinions pel que fa al gust artístic, té una gran significació patriòtica.
Des del cim, les vistes són increïbles, per la qual cosa val la pena pujar els 461 esglaons que hi ha fins al capdamunt del turó.
Cementiri de Noratus
En aquest cementiri, a poca distància del llac Sevan, hi ha més 900 esteles funeràries anomenades khachkars. Aquests treballs en pedra, característics de l’art medieval armeni, mostren una creu envoltada de motius ornamentals.
De khachkars n’hi ha per tot el país (de fet se’n troben pràcticament a tots els monestirs). El que sorprèn de Noratus és l’alta concentració que n’hi ha. Fins i tot alguna llegenda explica que un exèrcit invasor va passar de llarg pel lloc perquè van confondre les lloses de pedra amb soldats que els estaven esperant.
A banda de les esteles amb creus, a Noratus també hi ha pedres amb il·lustracions gravades que mostren l’ofici o la riquesa de la persona que hi ha enterrada.
La llista de llocs d’interès d’un país tan carregat d’història i amb indrets espectaculars des del punt de vista natural es pot allargar molt més. A continuació es comenten breument alguns d’aquests punts. Potser no són llocs que mereixen un llarg desplaçament per si sols, però que, si en fer la ruta s’hi passa a prop, val la pena fer-hi una parada.
És el cas del Caravanserrall dels Orbelian, una curiosa construcció del segle XIV que servia per acollir les caravanes a la nit, que es troba a 2.400 m d’altitud, a costat de la carretera M10, a prop del pas de Selim.
La Cova d’Areni-1, també coneguda per Cova dels Ocells, és famosa perquè s’hi va trobar la sabata més antiga que es coneix, amb més de 5.500 anys d’antiguitat. Actualment, aquesta sabata es conserva a Yerevan, al History Museum of Armenia. A la cova, que encara s’està excavant, s’hi han trobat restes de l’ocupació humana des de fa més de 6.000 anys.
Karahunj, o Carahunge, conegut també per “l’Stonehenge armeni”, és un conjunt de grans blocs de pedra disposats en cercle del qual surten dues fileres de menhirs. Moltes d’aquestes pedres tenen un forat i s’havia especulat si tenia relació amb l’observació astronòmica, cosa que no s’ha acabat de demostrar.
Gyumri, la segona ciutat més gran del país, té un centre històric interessant, amb cases nobles fetes de pedra fosca. L’any 1988 un terratrèmol va castigar durament la població, però es va reconstruir i actualment hi ha molta activitat, tant econòmica com cultural.
Per commemorar els 1.600 anys de l’alfabet armeni, el 2005 es va inaugurar un monument en forma de parc, en el qual hi ha els 39 caràcters fets en pedra. El lloc sol estar ple de gent fent-se fotos amb la seva inicial, però té l’encant d’una esplèndida ubicació, amb el mont Aragats de fons.
Les fortaleses d’Amberd i de Lori són monuments carregats d’història però, en ambdós casos, compten amb poques edificacions dempeus. Es troben en llocs impressionants, la primera a 2.300 m d’altitud i la segona a la vora d’un congost espectacular.
Al Parc Nacional de Dilijan hi ha una extensa xarxa de camins que permeten fer des de passejades senzilles fins a rutes de diversos dies. Cal destacar la diversitat de la flora que s’hi pot observar i la majestuositat dels seus boscos.
Karahunj, l’Stonehenge armeni
recomanacions:
El cotxe és el mitjà més adequat per fer una ruta pel país. La xarxa de carreteres, en general, és bona i l’asfalt es troba en bones condicions. Algunes vies secundàries són molt estretes, de manera que cal anar amb compte quan es troben dos cotxes de cara. Els límits de velocitat són baixos. En temporada alta, a les carreteres de la costa s’hi solen fer embussos importants. Tots aquests factors combinats fan que els temps dels desplaçaments habitualment siguin bastant més llargs del que podria semblar.
Google Maps no sempre la clava… en tres ocasions ens vam trobar que ens duia per una ruta errònia o fent més volta del compte.
La Targeta Sanitària Europea no és vàlida a Montenegro i, per tant, convé contractar una assegurança que cobreixi qualsevol eventualitat que es pugui presentar durant el viatge.
Per evitar un ensurt en la factura del telèfon, és recomanable comprar una SIM o eSIM de prepagament d’una companyia local (nosaltres vàrem optar per m:tel i vam gaudir d’una cobertura i d’una velocitat de connexió molt bones arreu del país). Vam comprar a l’avançada una eSIM amb un generós paquet de dades -que no vam pas esgotar, ni de bon tros- i la vam instal·lar abans de marxar. Un cop allà només vam haver d’activar-la.
Tot i que el país encara es troba fora de la zona Euro, ha adoptat aquesta moneda com a oficial, la qual cosa ens estalvia d’haver de canviar.
El pagament amb targeta està força estès però no és rar, tant a les ciutats com a les zones rurals, trobar allotjaments, restaurants i botigues que només accepten efectiu.
Una bona solució per minimitzar les comissions tant en fer pagaments amb targeta com en la retirada d’efectiu és disposar d’una targeta que ofereixi avantatges en els viatges, com ara Revolut. La nostra experiència amb aquest banc en línia és molt satisfactòria.
Els parcs nacionals cobren una entrada que va dels 3 als 5 € (tarifes 2024) per persona. Els més concorreguts (Durmitor i llac Skadar) són els més cars. Si preveieu visitar-ne alguns, calculeu si us surt a compte l’abonament anual, que costa 13,50 € i permet visitar-los tots tantes vegades com vulgueu. Aquest abonament es pot comprar en línia i dur el resguard al mòbil.
Montenegro és un país segur. Amb sentit comú i respecte, es pot anar a tot arreu i sortir a qualsevol hora sense cap mena de risc.
ALTRES ENLLAÇOS
- Armenia (Web oficial de turisme d’Armènia)
- Armenia Travel Tips
- 27 Armenia Travel Tips
- Armenia (Lonely Planet)
- Ten places in Armenia you should not miss
- 15 must-see churches and monasteries in Armenia
- Armenia Travel Guide (National Geographic)
- El genocidio armenio (Historia National Geographic)
