Armenia
Fecha de visita: Julio-Agosto 2023
Cinco motivos para viajar a Armenia:
(pero no los únicos)
- La historia y el arte
- Los paisajes
- Los monasterios
- La vida nocturna
- El vino y el café
Álbum de fotos
Cañón del río Kasakh en Saghmosavank
En la actualidad, Armenia es un pequeño país, de dimensiones parecidas a las de Catalunya. Su territorio histórico había alcanzado una extensión mucho mayor, pero siglos de invasiones, conquistas e intervenciones externas lo redujeron considerablemente.
La Iglesia Apostólica de Armenia -enmarcada en las Iglesias Ortodoxas Orientales- es la religión mayoritaria del país, que fue el primero en adoptar el cristianismo como religión oficial en el año 301.
La lengua armenia cuenta con un alfabeto propio, creado en el año 405 por el religioso y lingüista Mesrop Mashtots para que toda la población pudiera ser instruída en su lengua y, sobretodo, para poder traducir los textos religiosos del griego -la lengua culta empleada entonces- al armenio.
Es un país montañoso, con un 85 % del territorio considerado área de montaña, y con acusados desniveles (el punto más bajo se encuentra a 390 m i el más elevado a 4.090 m sobre el nivel del mar). Los ríos que atraviesan el país han dibujado profundos cañones, que contribuyen a dar un aspecto más accidentado a su relieve.
Se perciben notables diferencias per lo que se refiere al estilo de vida -y al nivel de riqueza- entre las grandes ciudades (especialmente en los barrios céntricos) y las zonas rurales, la mayor parte del territorio.
El turismo extranjero es todavía un fenómeno incipiente, lo cual permite disfrutar de un país poco alterado por la llegada de visitantes, incluso en los lugares más populares.
Yerevan
La capital de Armenia es una ciudad muy viva, con un centro animado y bullicioso, que recuerda a las grandes urbes europeas.
Yerevan no es una ciudad monumental ya que, por desgracia, durante la etapa Soviética se destruyeron muchos edificios históricos. Sin embargo, cuenta con diversos museos interesantes entre los que destaca el History Museum of Armenia, con espléndidas colecciones que van desde el Paleolítico hasta el final de la Edad Media. Otro museo imprescindible es el Matenadaran, un centro de referencia mundial en la conservación, estudio y restauración de manuscritos.
En cuanto a museos de arte, cabe destacar especialmente el Cafesjian Center for the Arts, que incluye un jardín de esculturas al aire libre y una gradería con esculturas y objetos de diseño en el interior del Cascade Complex, un lugar curioso desde donde se tienen unas buenas vistas de la ciudad, con el monte Ararat de fondo. La National Gallery of Armenia, a pesar de tener cerradas varias salas de la colección permanente en el momento de la visita, ofrece algunas muestras temáticas destacables (el Impresionismo armenio o las salas dedicadas a Hovhannes Aivazovsky). También es interesante el modesto Modern Art Museum, donde se pueden contemplar obras de artistas armenios sobre todo del siglo XX. Para conocer la creación artística armenia actual, vale la pena realizar una visita al NPAK, Armenian Center for Contemporary Experimental Art.
Mención específica merece el Armenian Genocide Memorial & Museum, un complejo creado para rememorar el genocidio perpetrado contra el pueblo armenio por parte del imperio Otomano entre 1915 y 1923. Consta de un museo donde se explican el genocidio y sus antecedentes, un parque de abetos plantados por gobiernos y organismos exteriores que visitan el recinto y el memorial propiamente dicho, donde arde una llama permanente para honrar a las víctimas. Un sitio realmente impactante. Como información práctica, cabe decir que queda muy alejado del centro y que no hay transporte público, por lo que el taxi es prácticamente la única opción.
Otros puntos de interés son la Plaza de la República, donde durante el verano cada noche tiene lugar un espectáculo de agua, luz y música, la Plaza Charles Aznavour, la Mezquita Azul -la única de la ciudad, restaurada y financiada por el gobierno iraní- y la Mirzoyan Library, un edificio con un patio interior espectacular -donde a menudo se organizan conciertos-, en el que hay una biblioteca especializada en fotografía y dos bares. Como curiosidad hay que mencionar una minúscula iglesia del siglo XIII, la Katoghike, que está prácticamente pegada a otra más grande y moderna.
En el centro de la ciudad -distrito Kentron-, sobre todo en verano, bares y restaurantes instalan terrazas donde comer y beber hasta bien entrada la noche.
más enlaces sobre yerevan
- Visit Yerevan (web oficial de turismo de la ciudad)
- Lonely Planet. Yerevan
- Art Lover’s Guide to Yerevan
- Yerevan (Armenia Discovery)
- A walk in Yerevan
- 48 hours in Yerevan (Lonely Planet)
Monasterio de Sanahin. Gavit de la iglesia de S. Astvatsatsin
Los Monasterios
Armenia cuenta con una gran riqueza en cuanto a monasterios se refiere. Se distribuyen por todo el territorio, generalmente ubicados en lugares espectaculares.
La mayoría fueron fundados entre los siglos VII y XIII. Durante los siglos posteriores, gozaron de ampliaciones en tiempos de prosperidad, pero también sufrieron saqueos y destrucción, agravada por violentos terremotos. Su aspecto actual se debe, sobre todo, a las labores de restauración iniciadas en el siglo XX y que, en algunos casos, todavía perduran.
Suelen tener más de una iglesia (normalmente hay una dedicada a la Virgen -S. Astvatsatsin- y también es habitual encontrar dedicadas a S. Gregorio el Iluminador, que trajo el cristianismo al país). Las demás dependencias del complejo monástico se encuentran en mejor o peor estado de conservación dependiendo, sobre todo, de la afectación sísmica (durante la etapa Soviética sólo se reconstruían aquellos edificios de los que se podían recuperar al menos el 60 % de las piedras originales) .
Cabe decir que, en la Edad Media, muchos de estos monasterios no eran tan sólo lugares de culto sino que tenían universidad y eran centros de referencia en muchos ámbitos del conocimiento de la época.
Desde el punto de vista arquitectónico, las iglesias armenias se caracterizan por las cúpulas cónicas que las coronan pero también porque muchas tienen una estancia llamada gavit, que hace las funciones de vestíbulo y mausoleo. Se hizo habitual a partir del siglo X y, a menudo, sus dimensiones eran mayores que la propia iglesia. El gavit era desde donde el pueblo podía oír la misa, ya que la entrada a la iglesia propiamente dicha estaba restringida a los religiosos y a los nobles.
Actualmente, la mayor parte de los monasterios son propiedad de la Iglesia Armenia y, por lo general, se mantiene el culto. Gracias a ello, por el momento, la entrada es gratuita.
10 MONASTERIOS QUE NO TE DECEPCIONARAN
No es sencillo elegir qué monasterios visitar en un país donde hay tantos y tan bonitos. Os proponemos diez que, por diferentes motivos, creemos que vale la pena ir a conocer. El principal criterio de selección es el interés arquitectónico, pero también hemos tenido en cuenta el estado de conservación, la diversidad de edificaciones, su significación histórica y cultural y su ubicación.
La lista puede ampliarse o reducirse, evidentemente, en función del tiempo del que se disponga y del tipo de viaje que se realice. Algunos pueden visitarse en una excursión de un día desde Yerevan. Otros requieren pasar al menos una noche fuera de la capital o realizar una ruta de varios días (una opción recomendable para conocer mejor el país y poder combinar las visitas a monasterios con otros lugares de interés).
Los presentamos por orden alfabético, para evitar ningún tipo de ranking. Cada uno está enlazado su correspondiente artículo de Wikipedia (en inglés, ya que son los más completos).
OTROS LUGARES DE INTERÉS
Templo de Garni
Aquest és l’únic temple grecoromà que resta a Armènia ja que, quan el país va adoptar oficialment el cristianisme al segle IV, tots els temples pagans es van anar destruint. El motiu pel qual aquest es va conservar encara és objecte de debat. Algunes teories apunten al fet que el rei Tiridates III el va indultar, a petició del sacerdot que en tenia cura, perquè estava ubicat al recinte del palau reial i de petit hi havia jugat. Al segle VII es va construir una església a costat del temple, però un terratrèmol la va fer caure i actualment només en queden els fonaments. A les acaballes del segle XVII, un altre terratrèmol va enderrocar el temple. Es va reconstruir entre 1969 i 1975.
A prop hi ha les restes d’unes termes d’estil romà, del segle III, en les quals es conserven fragments d’un mosaic.
Sinfonía de piedras
A la gorja que forma el riu Azat, a prop del poble de Garni, hi ha una de les principals curiositats naturals del país. Coneguda per Simfonia de pedres, es tracta d’una formació rocallosa de columnes de basalt de perfil hexagonal i pentagonal, que arriba a uns 50 m d’alçada i, en molts punts, recorda els tubs d’un orgue. D’aquí ve el nom tan musical de l’indret. La música, en realitat, l’hi posa el riu que transcorre a pocs metres de la paret de roca i, en temporada d’estiu, els milers d’orenetes que hi fan els nius.
La formació d’aquestes columnes prismàtiques sembla que és deguda al refredament de la lava, que quan es solidifica perd volum i cristal·litza generant aquestes formes geomètriques.
En un tram del recorregut es pot contemplar el temple de Garni al capdamunt de la gorja.
Khndzoresk
Khndzoresk vell és un poble deshabitat des de 1958, on les cases estan fetes en coves o excavades a la roca. Va arribar a ser una població important del sud-est del país ja que, segons algunes fonts, havia arribat a comptar més de 8.000 habitants. La prova és que havia tingut tres escoles i dues esglésies.
L’accés a les cases cova es feia mitjançant cordes i escales. Algunes vivendes -poques- es van ampliar amb edificacions al davant. Quan es va abandonar el poble algunes coves encara van servir durant força temps com a magatzems i estables.
Actualment s’arriba a Khndzoresk per un pont d’uns 160 m de llargada suspès a uns 60 m sobre un rierol. Després, seguint corriols es poden veure diverses coves i una església del segle XVII.
Etchmiadzin
A Etchmiadzin hi ha la seu de l’Església Apostòlica d’Armènia, l’equivalent al Vaticà de l’Església Catòlica, encara que bastant més modest. Hi resideix el Catholicos, el prelat suprem de l’Església Armènia.
L’edifici principal del complex és la catedral (malauradament tancada per unes obres que, quan hi vam ser, ja feia un any que havien d’estar enllestides). Està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha una altra església moderna i diversos edificis de diferents estils i relatiu interès.
Antigament s’hi conservaven manuscrits procedents de diferents monestirs però es van traslladar al Matenadaran, a Yerevan.
Es recomanable combinar la visita a Etchmiadzin amb la de les ruïnes del temple de Zvartnots, a uns 10 minuts en cotxe.
Templo de Zvartnots
Les ruïnes de la catedral de Zvartnots estan declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, conjuntament amb la catedral d’Etchmiadzin.
El temple va ser construït al segle VII i un terratrèmol el va enderrocar completament al segle X. Les pedres van restar enterrades durant 1.000 anys, fins que no es va restaurar la columnata i els arcs que són visibles actualment, en començar el segle XX.
Tenia planta circular i s’enlairava en tres nivells, tal com es pot veure en la maqueta que hi ha al petit museu annex. Allà mateix, en una sèrie de panells, es mostren diferents exemples de l’arquitectura medieval armènia, a més d’àmplia informació sobre la restauració del lloc.
Cementerio de Noratus
En aquest cementiri, a poca distància del llac Sevan, hi ha més 900 esteles funeràries anomenades khachkars. Aquests treballs en pedra, característics de l’art medieval armeni, mostren una creu envoltada de motius ornamentals.
De khachkars n’hi ha per tot el país (de fet se’n troben pràcticament a tots els monestirs). El que sorprèn de Noratus és l’alta concentració que n’hi ha. Fins i tot alguna llegenda explica que un exèrcit invasor va passar de llarg pel lloc perquè van confondre les lloses de pedra amb soldats que els estaven esperant.
A banda de les esteles amb creus, a Noratus també hi ha pedres amb il·lustracions gravades que mostren l’ofici o la riquesa de la persona que hi ha enterrada.
La llista de llocs d’interès d’un país tan carregat d’història i amb indrets espectaculars des del punt de vista natural es pot allargar molt més. A continuació es comenten breument alguns d’aquests punts. Potser no són llocs que mereixen un llarg desplaçament per si sols, però que, si en fer la ruta s’hi passa a prop, val la pena fer-hi una parada.
És el cas del Caravanserrall dels Orbelian, una curiosa construcció del segle XIV que servia per acollir les caravanes a la nit, que es troba a 2.400 m d’altitud, a costat de la carretera M10, a prop del pas de Selim.
La Cova d’Areni-1, també coneguda per Cova dels Ocells, és famosa perquè s’hi va trobar la sabata més antiga que es coneix, amb més de 5.500 anys d’antiguitat. Actualment, aquesta sabata es conserva a Yerevan, al History Museum of Armenia. A la cova, que encara s’està excavant, s’hi han trobat restes de l’ocupació humana des de fa més de 6.000 anys.
Karahunj, o Carahunge, conegut també per «l’Stonehenge armeni», és un conjunt de grans blocs de pedra disposats en cercle del qual surten dues fileres de menhirs. Moltes d’aquestes pedres tenen un forat i s’havia especulat si tenia relació amb l’observació astronòmica, cosa que no s’ha acabat de demostrar.
Gyumri, la segona ciutat més gran del país, té un centre històric interessant, amb cases nobles fetes de pedra fosca. L’any 1988 un terratrèmol va castigar durament la població, però es va reconstruir i actualment hi ha molta activitat, tant econòmica com cultural.
Per commemorar els 1.600 anys de l’alfabet armeni, el 2005 es va inaugurar un monument en forma de parc, en el qual hi ha els 39 caràcters fets en pedra. El lloc sol estar ple de gent fent-se fotos amb la seva inicial, però té l’encant d’una esplèndida ubicació, amb el mont Aragats de fons.
Les fortaleses d’Amberd i de Lori són monuments carregats d’història però, en ambdós casos, compten amb poques edificacions dempeus. Es troben en llocs impressionants, la primera a 2.300 m d’altitud i la segona a la vora d’un congost espectacular.
Al Parc Nacional de Dilijan hi ha una extensa xarxa de camins que permeten fer des de passejades senzilles fins a rutes de diversos dies. Cal destacar la diversitat de la flora que s’hi pot observar i la majestuositat dels seus boscos.
Karahunj, el Stonehenge armenio
recomendaciones:
Si bé a la capital es pot anar pràcticament a tot arreu a peu, per visitar molts dels llocs interessants del país cal disposar d’un cotxe, ja que el transport públic no hi arriba. Hi ha la possibilitat de llogar-ne un, preferiblement un tot terreny, i fer el viatge al ritme de cadascú o també es pot recórrer a una agència local i contractar cotxe amb conductor, tant per fer visites d’un dia des de Yerevan com per fer una ruta pel país. Aquesta és una opció bastant recomanable si no es disposa de molt temps, ja que de vegades la senyalització és escassa o està només en armeni i, per altra banda, l’estat de les carreteres és molt variable.
Armènia és un país molt segur. Amb sentit comú i respecte, es pot anar a tot arreu i sortir a qualsevol hora sense cap mena de risc. Convé evitar la regió de Nagorno-Karabakh, en la qual hi ha un conflicte territorial amb l’Azerbaijan.
Per evitar un ensurt en la factura del telèfon, és recomanable comprar una SIM de prepagament d’una companyia local (nosaltres vàrem optar per VIVA-MTS i vam gaudir d’una cobertura i d’una velocitat de connexió molt bones arreu del país). A la mateixa botiga oficial de la marca ens van ajudar a fer la instal·lació i vam poder conservar tot el que teníem al mòbil (xats de Whatsapp, per exemple).
La Targeta Sanitària Europea no és vàlida a Armènia i, per tant, convé contractar una assegurança que cobreixi qualsevol eventualitat que es pugui presentar durant el viatge.
La moneda local és el Dram. El pagament amb targeta està estès pràcticament per tot el país. Cal disposar d’efectiu per a les propines (el servei no sol estar inclòs en els tiquets de bars i restaurants) i pagaments puntuals en mercats o petits establiments. Atès que el país es troba fora de la zona Euro, una bona solució per minimitzar les comissions tant en fer pagaments amb targeta com en la retirada d’efectiu és disposar d’una targeta que ofereixi avantatges en els viatges, com ara Revolut. La nostra experiència amb aquest banc en línia és molt satisfactòria.
Armènia té una tradició de més de 6.000 anys en l’elaboració de vi. No és estrany, doncs, que es pugui gaudir de vins de gran qualitat. Els preus varien força, però fins i tot els més econòmics generalment són recomanables.
Les cerveses locals també mereixen una menció especial per la varietat i sabor que ofereixen les diferents marques (les vam tastar quasi totes i en donem fe).
Finalment, també cal parlar del cafè. Simplement, extraordinari.
OTROS ENLACES
- Armenia (Web oficial de turismO de Armenia)
- Armenia Travel Tips
- 27 Armenia Travel Tips
- Armenia (Lonely Planet)
- Ten places in Armenia you should not miss
- 15 must-see churches and monasteries in Armenia
- Armenia Travel Guide (National Geographic)
- El genocidio armenio (Historia National Geographic)
