Search
Close this search box.

Armènia

Data de la visita: Juliol-Agost 2023

Cinc motius per viatjar a Armènia:
(però no els únics)

Àlbum de fotos

Gorja del riu Kasakh a Saghmosavank

Actualment, Armènia és un país petit, d’unes dimensions similars a les de Catalunya. El seu territori històric havia estat molt més extens, però segles d’invasions, conquestes i intervencions externes el van reduir considerablement.

L’Església Apostòlica d’Armènia -emmarcada en les anomenades Esglésies Ortodoxes Orientals- és la religió majoritària del país, que fou el primer d’adoptar el cristianisme com a religió oficial l’any 301.

La llengua armènia compta amb un alfabet propi, creat l’any 405 pel religiós i lingüista Mesrop Mashtots per tal que tota la població pogués ser instruïda en la seva llengua i, sobretot, per poder traduir els textos religiosos del grec -la llengua culta emprada en aquell moment- a l’armeni.

És un país muntanyós, amb un 85 % del territori considerat àrea de muntanya, i amb uns marcats desnivells (el punt més baix es troba a 390 m i el més elevat a 4.090 m sobre el nivell del mar). Els rius que travessen el país sovint han dibuixat profundes gorges, que contribueixen a fer el relleu encara més accidentat.

Es perceben notables diferències pel que fa a l’estil de vida -i al nivell de riquesa- entre les grans ciutats (especialment els barris més cèntrics) i les zones rurals, la major part del territori.

El turisme estranger encara és un fenomen incipient, la qual cosa permet gaudir d’un país poc alterat per l’arribada de visitants, fins i tot en els llocs més populars.

Yerevan

La capital d’Armènia és una ciutat molt viva, amb un centre animat i bulliciós, que recorda les grans urbs europees.

Yerevan no és una ciutat monumental ja que, malauradament, durant l’etapa Soviètica es van destruir molts edificis històrics. Compta, però, amb diversos museus interessants d’entre els quals destaca l’History Museum of Armenia, amb esplèndides col·leccions que van des del Paleolític fins a la fi de l’Edat Mitjana. Un altre museu imprescindible és el Matenadaran, un centre de referència mundial en la conservació, estudi i restauració de manuscrits.

Pel que fa a museus d’art, cal destacar especialment el Cafesjian Center for the Arts, que inclou un jardí d’escultures a l’aire lliure i una graderia amb escultures i objectes de disseny a l’interior del Cascade Complex, un lloc curiós des d’on es tenen unes bones vistes de la ciutat i el mont Ararat de fons. La National Gallery of Armenia, tot i tenir tancades diverses sales de la col·lecció permanent en el moment de la visita, ofereix algunes mostres temàtiques destacables (l’Impressionisme armeni o les sales dedicades a Hovhannes Aivazovsky). També és interessant el modest Modern Art Museum, on es poden contemplar obres d’artistes armenis sobretot del segle XX. Per copsar la creació artística armènia actual, val la pena fer una visita al NPAK, Armenian Center for Contemporary Experimental Art.

Mereix una menció específica l’Armenian Genocide Memorial & Museum, un complex creat per rememorar el genocidi perpetrat contra el poble armeni per part de l’imperi Otomà entre 1915 i 1923. Consta d’un museu on s’expliquen el genocidi i els seus antecedents, un parc d’avets plantats per governs i organismes exteriors que visiten el recinte i el memorial pròpiament dit, on crema una flama permanent per honrar les víctimes. Un lloc realment impactant. Com a informació pràctica, cal dir que queda molt apartat del centre i que no hi ha transport públic per arribar-hi, de manera que el taxi és pràcticament l’única opció.

Altres punts d’interès són la Plaça de la República, on durant l’estiu cada vespre hi ha un espectacle d’aigua, llum i música, la Plaça Charles Aznavour, la Mesquita Blava -l’única de la ciutat, restaurada i suportada pel govern iranià- i la Mirzoyan Library, un edifici amb un pati interior espectacular -on sovint s’organitzen concerts-, en el qual hi ha una biblioteca especialitzada en fotografia i dos bars. Com a curiositat cas esmentar una minúscula església del segle XIII, la Katoghike, que està pràcticament enganxada a una altra de més gran i moderna.

Al centre de la ciutat -districte Kentron-, sobretot a l’estiu, bars i restaurants munten terrasses on menjar i beure fins ben entrada la nit. Quan afluixa la calor, els carrers s’animen encara més.

més enllaços sobre yerevan

Sanahin

Monestir de Sanahin. Gavit de l’església de S. Astvatsatsin

Els Monestirs

Armènia compta amb una gran riquesa pel que fa a monestirs. N’hi ha molts i es distribueixen arreu del territori, generalment ubicats en llocs espectaculars.

La majoria van ser fundats entre els segles VII i XIII. Durant els segles posteriors, van gaudir d’ampliacions en temps de prosperitat, però també van patir saquejos i destrucció, agreujada per violents terratrèmols. El seu aspecte actual es deu, sobretot, a les tasques de restauració iniciades al segle XX i que, en alguns casos, encara perduren.

Solen tenir més d’una església (normalment n’hi ha una de dedicada a la Mare de Déu -S. Astvatsatsin- i també és habitual trobar-ne de dedicades a St. Gregori l’Il·luminador, que va portar el cristianisme al país). Les altres dependències del complex monàstic es troben en més o menys bon estat de conservació depenent, sobretot, de l’afectació sísmica (durant l’etapa Soviètica només es reconstruïen aquells edificis dels quals es podien recuperar almenys el 60 % de les pedres originals).

Cal dir que, a l’Edat Mitjana, molts d’aquests monestirs no eren tan sols llocs de culte sinó que tenien universitat i eren centres de referència en molts àmbits del coneixement de l’època.

Des del punt de vista arquitectònic, les esglésies armènies es caracteritzen per les cúpules còniques que les coronen però també perquè moltes tenen una estança anomenada gavit, que fa les funcions de vestíbul i mausoleu. Es va fer habitual a partir del segle X i, sovint, les seves dimensions eren més grans que la mateixa església. El gavit era des d’on el poble podia oir la missa, ja que l’entrada a l’església pròpiament dita estava restringida als religiosos i als nobles.

Actualment, la major part dels monestirs són propietat de l’Església Armènia i, generalment, s’hi manté el culte. Gràcies a això, de moment, l’entrada és gratuïta.

10 MONESTIRS QUE NO US DECEBRAN

No és gens senzill triar quins monestirs visitar en un país on n’hi ha tants i tan bonics. Us en proposem deu que, per diferents motius, creiem que val molt la pena d’anar a conèixer. El principal criteri de selecció és l’interès arquitectònic, però també hem tingut en compte l’estat de conservació, la diversitat d’edificacions, la seva significació històrica i cultural i la ubicació.
La llista es pot ampliar o reduir, evidentment, en funció del temps de què es disposi i del tipus de viatge que es faci. Alguns es poden visitar en una sortida d’un dia des de Yerevan. D’altres requereixen passar almenys una nit fora de la capital o fer una ruta de diversos dies (una opció recomanable per conèixer millor el país i poder combinar les visites a monestirs amb altres llocs d’interès).
Els presentem per ordre alfabètic, per evitar cap tipus de rànquing. Cada un està enllaçat al corresponent article de la Viquipèdia (en anglès, ja que són els més complets).

ALTRES LLOCS D'INTERÈS
Garni

Temple de Garni

Aquest és l’únic temple grecoromà que resta a Armènia ja que, quan el país va adoptar oficialment el cristianisme al segle IV, tots els temples pagans es van anar destruint. El motiu pel qual aquest es va conservar encara és objecte de debat. Algunes teories apunten al fet que el rei Tiridates III el va indultar, a petició del sacerdot que en tenia cura, perquè estava ubicat al recinte del palau reial i de petit hi havia jugat. Al segle VII es va construir una església a costat del temple, però un terratrèmol la va fer caure i actualment només en queden els fonaments. A les acaballes del segle XVII, un altre terratrèmol va enderrocar el temple. Es va reconstruir entre 1969 i 1975.

A prop hi ha les restes d’unes termes d’estil romà, del segle III, en les quals es conserven fragments d’un mosaic.

Simfonia de pedres

A la gorja que forma el riu Azat, a prop del poble de Garni, hi ha una de les principals curiositats naturals del país. Coneguda per Simfonia de pedres, es tracta d’una formació rocallosa de columnes de basalt de perfil hexagonal i pentagonal, que arriba a uns 50 m d’alçada i, en molts punts, recorda els tubs d’un orgue. D’aquí ve el nom tan musical de l’indret. La música, en realitat, l’hi posa el riu que transcorre a pocs metres de la paret de roca i, en temporada d’estiu, els milers d’orenetes que hi fan els nius.

La formació d’aquestes columnes prismàtiques sembla que és deguda al refredament de la lava, que quan es solidifica perd volum i cristal·litza generant aquestes formes geomètriques.

En un tram del recorregut es pot contemplar el temple de Garni al capdamunt de la gorja.

Khndzoresk

Khndzoresk

Khndzoresk vell és un poble deshabitat des de 1958, on les cases estan fetes en coves o excavades a la roca. Va arribar a ser una població important del sud-est del país ja que, segons algunes fonts, havia arribat a comptar més de 8.000 habitants. La prova és que havia tingut tres escoles i dues esglésies.

L’accés a les cases cova es feia mitjançant cordes i escales. Algunes vivendes -poques- es van ampliar amb edificacions al davant. Quan es va abandonar el poble algunes coves encara van servir durant força temps com a magatzems i estables.

Actualment s’arriba a Khndzoresk per un pont d’uns 160 m de llargada suspès a uns 60 m sobre un rierol. Després, seguint corriols es poden veure diverses coves i una església del segle XVII.

Etchmiadzin

A Etchmiadzin hi ha la seu de l’Església Apostòlica d’Armènia, l’equivalent al Vaticà de l’Església Catòlica, encara que bastant més modest. Hi resideix el Catholicos, el prelat suprem de l’Església Armènia.

L’edifici principal del complex és la catedral (malauradament tancada per unes obres que, quan hi vam ser, ja feia un any que havien d’estar enllestides). Està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha una altra església moderna i diversos edificis de diferents estils i relatiu interès.

Antigament s’hi conservaven manuscrits procedents de diferents monestirs però es van traslladar al Matenadaran, a Yerevan.

Es recomanable combinar la visita a Etchmiadzin amb la de les ruïnes del temple de Zvartnots, a uns 10 minuts en cotxe.

Etchmiadzin
Zvartnots

Temple de Zvartnots

Les ruïnes de la catedral de Zvartnots estan declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, conjuntament amb la catedral d’Etchmiadzin.

El temple va ser construït al segle VII i un terratrèmol el va enderrocar completament al segle X. Les pedres van restar enterrades durant 1.000 anys, fins que no es va restaurar la columnata i els arcs que són visibles actualment, en començar el segle XX.

Tenia planta circular i s’enlairava en tres nivells, tal com es pot veure en la maqueta que hi ha al petit museu annex. Allà mateix, en una sèrie de panells, es mostren diferents exemples de l’arquitectura medieval armènia, a més d’àmplia informació sobre la restauració del lloc.

Cementiri de Noratus

En aquest cementiri, a poca distància del llac Sevan, hi ha més 900 esteles funeràries anomenades khachkars. Aquests treballs en pedra, característics de l’art medieval armeni, mostren una creu envoltada de motius ornamentals.

De khachkars n’hi ha per tot el país (de fet se’n troben pràcticament a tots els monestirs). El que sorprèn de Noratus és l’alta concentració que n’hi ha. Fins i tot alguna llegenda explica que un exèrcit invasor va passar de llarg pel lloc perquè van confondre les lloses de pedra amb soldats que els estaven esperant.

A banda de les esteles amb creus, a Noratus també hi ha pedres amb il·lustracions gravades que mostren l’ofici o la riquesa de la persona que hi ha enterrada.

La llista de llocs d’interès d’un país tan carregat d’història i amb indrets espectaculars des del punt de vista natural es pot allargar molt més. A continuació es comenten breument alguns d’aquests punts. Potser no són llocs que mereixen un llarg desplaçament per si sols, però que, si en fer la ruta s’hi passa a prop, val la pena fer-hi una parada.

És el cas del Caravanserrall dels Orbelian, una curiosa construcció del segle XIV que servia per acollir les caravanes a la nit, que es troba a 2.400 m d’altitud, a costat de la carretera M10, a prop del pas de Selim.

La Cova d’Areni-1, també coneguda per Cova dels Ocells, és famosa perquè s’hi va trobar la sabata més antiga que es coneix, amb més de 5.500 anys d’antiguitat. Actualment, aquesta sabata es conserva a Yerevan, al History Museum of Armenia. A la cova, que encara s’està excavant, s’hi han trobat restes de l’ocupació humana des de fa més de 6.000 anys.

Karahunj, o Carahunge, conegut també per “l’Stonehenge armeni”, és un conjunt de grans blocs de pedra disposats en cercle del qual surten dues fileres de menhirs. Moltes d’aquestes pedres tenen un forat i s’havia especulat si tenia relació amb l’observació astronòmica, cosa que no s’ha acabat de demostrar.

Gyumri, la segona ciutat més gran del país, té un centre històric interessant, amb cases nobles fetes de pedra fosca. L’any 1988 un terratrèmol va castigar durament la població, però es va reconstruir i actualment hi ha molta activitat, tant econòmica com cultural.

Per commemorar els 1.600 anys de l’alfabet armeni, el 2005 es va inaugurar un monument en forma de parc, en el qual hi ha els 39 caràcters fets en pedra. El lloc sol estar ple de gent fent-se fotos amb la seva inicial, però té l’encant d’una esplèndida ubicació, amb el mont Aragats de fons.

Les fortaleses d’Amberd i de Lori són monuments carregats d’història però, en ambdós casos, compten amb poques edificacions dempeus. Es troben en llocs impressionants, la primera a 2.300 m d’altitud i la segona a la vora d’un congost espectacular.

Al Parc Nacional de Dilijan hi ha una extensa xarxa de camins que permeten fer des de passejades senzilles fins a rutes de diversos dies. Cal destacar la diversitat de la flora que s’hi pot observar i la majestuositat dels seus boscos.

Karahunj, l’Stonehenge armeni

recomanacions:

Si bé a la capital es pot anar pràcticament a tot arreu a peu, per visitar molts dels llocs interessants del país cal disposar d’un cotxe, ja que el transport públic no hi arriba. Hi ha la possibilitat de llogar-ne un, preferiblement un tot terreny, i fer el viatge al ritme de cadascú o també es pot recórrer a una agència local i contractar cotxe amb conductor, tant per fer visites d’un dia des de Yerevan com per fer una ruta pel país. Aquesta és una opció bastant recomanable si no es disposa de molt temps, ja que de vegades la senyalització és escassa o està només en armeni i, per altra banda, l’estat de les carreteres és molt variable.

Armènia és un país molt segur. Amb sentit comú i respecte, es pot anar a tot arreu i sortir a qualsevol hora sense cap mena de risc. Convé evitar la regió de Nagorno-Karabakh, en la qual hi ha un conflicte territorial amb l’Azerbaijan.

Per evitar un ensurt en la factura del telèfon, és recomanable comprar una SIM de prepagament d’una companyia local (nosaltres vàrem optar per VIVA-MTS i vam gaudir d’una cobertura i d’una velocitat de connexió molt bones arreu del país). A la mateixa botiga oficial de la marca ens van ajudar a fer la instal·lació i vam poder conservar tot el que teníem al mòbil (xats de Whatsapp, per exemple).

La Targeta Sanitària Europea no és vàlida a Armènia i, per tant, convé contractar una assegurança que cobreixi qualsevol eventualitat que es pugui presentar durant el viatge.

La moneda local és el Dram. El pagament amb targeta està estès pràcticament per tot el país. Cal disposar d’efectiu per a les propines (el servei no sol estar inclòs en els tiquets de bars i restaurants) i pagaments puntuals en mercats o petits establiments. Atès que el país es troba fora de la zona Euro, una bona solució per minimitzar les comissions tant en fer pagaments amb targeta com en la retirada d’efectiu és disposar d’una targeta que ofereixi avantatges en els viatges, com ara Revolut. La nostra experiència amb aquest banc en línia és molt satisfactòria.

Armènia té una tradició de més de 6.000 anys en l’elaboració de vi. No és estrany, doncs, que es pugui gaudir de vins de gran qualitat. Els preus varien força, però fins i tot els més econòmics generalment són recomanables.
Les cerveses locals també mereixen una menció especial per la varietat i sabor que ofereixen les diferents marques (les vam tastar quasi totes i en donem fe).
Finalment, també cal parlar del cafè. Simplement, extraordinari.

ALTRES ENLLAÇOS

Harichavank