Agraïments: Selene Gil i Carla Illa.
La majoria de grans museus de tot el món han fet esforços per digitalitzar les seves col·leccions i posar-les a l’abast de tothom a través dels seus webs. Això resulta particularment interessant quan les circumstàncies no permeten desplaçar-se fins a les sales d’exhibició a contemplar les obres en directe.
Si bé no és igual tenir l’original al davant que mirar una fotografia a la pantalla, en certs casos, la qualitat de les imatges permet apreciar detalls difícils de percebre en una visita al museu. Igualment, els textos que sovint acompanyen les fotos, aporten una informació molt interessant per entendre l’obra.
Cal destacar també els recursos complementaris que algunes institucions proporcionen juntament amb les fotos de les obres, cosa que permet posar-les en context, fer-ne una anàlisi detallada, localitzar peces similars i, fins i tot, crear inspirant-nos en els grans mestres.
Aquest recull inclou enllaços a museus d’art que mostren la totalitat o un gruix important de les seves col·leccions per internet.
De cada museu s’inclou:
La visita virtual permet explorar la col·lecció fent una cerca per paraules clau o aplicant filtres temàtics.
També es pot anar directament a una selecció d’obres destacades.
D’una reduïda tria de peces s’expliquen detalls de la seva creació i conservació de forma interactiva.
Les imatges etiquetades com a domini públic es poden utilitzar lliurement.
Un dels webs de museus més atractius visualment i també pel que fa a les possibilitats que ofereix al vistant.
Concretament, l’apartat Rijksstudio permet veure tota la col·lecció, ja sigui utilitzant el cercador o navegant a partir de diferents propostes de consulta (obres destacades, per autors, per temes…). Al mateix espai, l’usuari pot crear seleccions personalitzades i desar-les allà mateix. A més, totes les imatges es poden descarregar lliurement.
A la secció Stories s’expliquen curiositats i informacions rellevants sobre una tria d’obres, autors o estils.
A la pàgina principal es presenta una obra destacada i es dona accés a la col·lecció en línia, que es pot consultar aplicant diferents filtres (autors, moviments artístics, dates…).
A la secció The Frank Lloyd Wright Building hi ha diferents recursos per conèixer l’emblemàtic edifici de Frank Lloyd Wright (àudios i fotos), una selecció d’obres destacades de la col·lecció, a més de vídeos d’artistes.
Des del menú de la pàgina d’inici es pot anar a un apartat amb una selecció d’obres destacades de la col·lecció o explorar aquesta a partir dels artistes que hi tenen obra exposada. També es pot utilitzar el cercador per localitzar obres a partir de diferents criteris.
És particularment interessant la secció NGA Images, on es poden descarregar més de 51.000 imatges del fons del museu en accés obert.
El Museo del Prado disposa d’un web molt atractiu i complet, amb imatges de la col·lecció molt grans i abundant informació multimèdia.
Una peculiaritat d’aquest lloc és que presenta una línia del temps en la qual es poden ubicar les obres en una cronologia, de forma gràfica.
El web mostra bona part de les més de 490.000 obres que formen part de les diverses col·leccions del museu. Les imatges, però, no són de gaire qualitat.
Es poden aplicar diversos filtres per localitzar les obres o fer ús d’un cercador avançat.
A la col·lecció en línia es mostra només una selecció d’obres, amb imatges de força qualitat. També es pot consultar tot el catàleg, però en aquest cas les imatges són molt petites.
La secció IperVisioni presenta itineraris temàtics en els quals es comenten i es mostren en detall unes obres relacionades entre si.
El museu ha habilitat la secció Enjoy the Museum from Home, en la qual es fan propostes educatives i lúdiques basades en obres de la col·lecció.
Mitjançant el cercador es poden localitzar i veure les imatges de bona qualitat de més de 4.300 obres.
També es pot anar directament a l’apartat de peces destacades de la col·lecció.
La col·lecció digital inclou més de 80.000 imatges. Es poden localitzar a través del cercador o explorant la llista d’artistes.
També hi ha un glossari de termes artístics que permet obtenir imatges que exemplifiquen tècniques o moviments artístics.
El web compta amb un cercador molt complet que permet emprar diferents criteris, a part del títol i l’autor, per localitzar les obres de l’extensa col·lecció.
Destaca molt especialment la visita virtual, amb fotografies en 360º de totes les sales. Durant la visita, apareix una icona sobreposada a les obres exposades, que dona accés a la visualització de la imatge i l’explicació sobre la mateixa.
La col·lecció digital mostra més de 6.400 obres, tant de l’interior del museu com de l’extens jardí d’escultures que l’envolta. Per fer la cerca es poden entrar paraules clau i aplicar alguns filtres temàtics.
Com a particularitat del web, cal senyalar que inclou la història del museu en forma de cronologia, a base d’imatges comentades.
El fons del museu consta de més de dos milions d’obres. 406.000 imatges d’aquestes obres s’ofereixen en accés obert, és a dir, es poden descarregar i reutilitzar sense restriccions.
El cercador permet entrar paraules clau, aplicar diversos filtres i ordenar els resultats segons diferents criteris.
Més de 8.000 peces de la col·lecció formen part del projecte Heilbrunn Timeline of Art History, que situa les obres en el temps i l’espai i les documenta amb estudis acadèmics.
El web té un apartat dedicat a les col·leccions que inclou un cercador, una galeria d’obres i altres enllaços per accedir a una selecció d’obres (darreres adquisicions, obres comentades, etc.)
La col·lecció digital del museu inclou unes 2.600 imatges de qualitat. Es poden consultar mitjançant un cercador o anar directament a veure una selecció de trenta obres mestres.
El visor de les imatges permet ampliar-les a pantalla completa i apreciar bé els detalls.
Les imatges es poden descarregar a baixa resolució per a usos no comercials.
S’ha habilitat l’espai El Museu Nacional a casa, en el qual es mostren els diferents recursos que ofereix el MNAC sense necessitat d’anar-hi, com ara la col·lecció en línia (que es presenta organitzada segons les diferents seccions) o els itineraris virtuals, que mostren diverses peces del fons artístic agrupades per diferents criteris. També hi ha activitats, vídeos i publicacions descarregables.
El web ofereix diferents formes d’explorar la col·lecció: a partir d’un índex d’artistes, d’una selecció d’obres mestres o cercant i aplicant filtres a la col·lecció permanent i a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
També hi ha la possibilitat de fer recorreguts temàtics. Destaca especialment la visita virtual, que compta amb un visor que mostra les sales en 360º, amb la possibilitat d’aturar-se davant d’algunes obres i obtenir-ne informació detallada.
El museu conserva una de les col·leccions monogràfiques més grans del món. Al web es pot veure una selecció de les obres de la col·lecció del propi museu, així com un recull -més ampli- de treballs realitzats per Munch.
El lloc inclou una secció específica dedicada a l’obra més emblemàtica de Munch, El Crit, així com àmplia informació de la vida del seu autor.
El web presenta diferents possibilitats d’explorar les col·leccions del museu. La més fàcil és anar a l’apartat Col·leccions del menú principal. També es pot utilitzar el cercador incorporat a la capçalera del lloc. Una altra opció és anar directament a una selecció d’obres mestres.
A l’apartat El meu Mev, els usuaris registrats poden crear les seves pròpies seleccions.
Totes les imatges de les obres són de gran qualitat i es poden ampliar per apreciar bé els detalls.
La Tate Britain i la Tate Modern de Londres comparteixen web amb les de Liverpool i Saint Ives.
El cercador d’imatges de les col·leccions és comú però permet marcar les diferents localitzacions com a criteri de cerca. El cercador d’artistes retorna les obres de cada autor que es poden veure als diferents museus del grup.
Hi ha la possibilitat de registrar-se i crear àlbums propis amb les obres seleccionades.
El museu allotja una extensa col·lecció on no falten els grans noms de la pintura europea.
Per veure la col·lecció digital cal escollir primer una tipologia d’obres (pintures, escultures, gravats i dibuixos, arts aplicades…) i seguidament aplicar els filtres corresponents per acotar els resultats. També hi ha un cercador per localitzar les obres
El museu exhibeix una extensa col·lecció d’obres d’art de l’antiguitat, manuscrits, fotografies i dibuixos. El departament de pintura inclou més de 400 peces realitzades a Europa entre els segles XIV i XX, la majoria d’artistes de renom.
Es pot explorar la col·lecció per àrees o emprant un portal específic de cerca.
La major part de les obres formen part de l’Open Content Program, que permet descarregar les imatges sense restriccions.
El museu conserva més de 6.000 peces, una petita part de les quals -les considerades com a més rellevants- es mostren al web, concretament a la secció Conhecer a Coleção.
El lloc ofereix també una visita virtual 360º de les galeries del museu, a més d’informació sobre l’edifici i l’impulsor de la col·lecció, l’armeni Calouste Sarkis Gulbenkian.
L’Alte Pinakothek, un referent de la pintura europea del segle XIV al XVIII, acull temporalment una selecció d’obres de la Neue Pinakothek (tancada fins a finals de 2021), dedicada a la pintura del segle XIX. De fet, tots dos museus formen part de la Bayerische Staatsgemäldesammlungen (Col·leccions de Pintura de l’Estat de Baviera), que ofereix un catàleg col·lectiu de totes les seves obres. Per descobrir les col·leccions és recomanable anar a l’apartat Categories, que es troba a la mateixa pàgina del catàleg, on es presenten les obres segons la procedència i el període en què es van realitzar.
També hi ha un cercador avançat, que permet filtrar els resultats segons diferents ítems.
Els usuaris registrats poden crear les seves pròpies col·leccions.
Amb un disseny original i atractiu, el web reflecteix la singularitat del museu, on les obres no s’exposen penjades a les parets. A banda dels aspectes formals, la col·lecció del MASP està considerada com una de les més importants de l’Amèrica Llatina. Es pot explorar mitjançant un buscador o fent una visita virtual, que inclou explicacions en àudio i s’atura davant d’algunes obres significatives de la col·lecció.
Procedència de les imatges:
Capçalera: National Gallery of Art (Washington). Edgar Degas. The Dance Lesson, c. 1879.
The Art Institute of Chicago. Henri de Toulouse-Lautrec. Equestrienne, 1887-1888.
Rijksmuseum. Rembrandt van Rijn. The Night Watch, 1642.
Guggenheim. Fotografia de l’autor, 2009.
National Gallery of Art. Claude Monet. The Japanese Footbridge, 1899.
Museo del Prado. Diego Velázquez. Los borrachos, o El triunfo de Baco, 1628-1629.
Peggy Guggenheim Collection. Fotografia de l’autor, 2005.
Musée du Louvre. Leonardo da Vinci. La Gioconda, 1503. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
Le Gallerie degli Uffizi. Sandro Botticelli. Nascita di Venere, c. 1485.
Van Gogh Museum. Vincent Van Gogh. Self-Portrait with Straw Hat, 1887.
MoMA. Fotografia de l’autor, 2009. Detall de Campbell’s Soup Cans, d’Andy Warhol, 1962.
The State Hermitage Museum. Hubert Robert. Painters, c. 1790.
Kröller-Müller Museum. Fotografia de l’autor, 2007. Marta Pan. Sculpture flottante, 1960-1961.
The Metropolitan Museum of Art. Paul Cézanne. The Card Players, 1890-1892.
Musée d’Orsay. Paul Gauguin. Femmes de Tahiti, 1891. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
The National Gallery. Peter Paul Rubens. Samson and Delilah, c. 1609-1610.
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mestre de Soriguerola. Sant Miquel pesant les ànimes, s. XIV.
Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. Frans Hals. Family Group in a Landscape, c. 1648. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
Munch Museet. Edvard Munch. Skrik, c. 1910. Foto: Halvor Bjørngård / Rena Li
Museu Episcopal de Vic. Anònim. Frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves, c. 1187. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
Tate Modern. Robert Delaunay. Windows Open Simultaneously (First Part, Third Motif), 1912. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
The Pushkin State Museum of Fine Arts. Vincent Van Gogh. Red Vineyard at Arles, 1888. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
The J. Paul Getty Museum. Camille Pissarro. Landscape at Louveciennes (Autumn), 1870.
Museu Calouste Gulbenkian. Amadeo de Souza-Cardoso. Procissão Corpus Christi, 1913.
Alte Pinakothek. Albrecht Dürer. Selbstbildnis im Pelzrock, 1500.
MASP – Museu de Arte de São Paulo. Arthur Timótheo da Costa. A dama de verde, 1908. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons.
Fons secció Activitats: The J. Paul Getty Museum. Vincent van Gogh. Irises, 1889.
Agraïments: Selene Gil i Carla Illa.